La cadena ser presenta nadie sabe nada. Un programa a priori de humor con André Ubuna Fuente Diverto Romero. Señoras y señores, con todos ustedes, los gurus del Samante, Andréu Buena Fuente y Verto Romero.

Muchas gracias, amante para todos. Yo creo que aquí entraría bien una música, que infida en el apartado rinfónico. Creo que entraría bien una música de serenidad, de paz, de regalosquimiento, y de Samanté, en definitiva. ¿De Pacián? Todo esto es porque nos han regalado a alguien a unas camisetas de consumante. ¿Alguien no? Alguien tiene nombres y apellidos y te las voy a decir, amigo. Herman, hermano. Hermano. Vale, son Ismael y Yaiza, dos files oyentes, más bien espectatubers, cuida con el concepto, espectatubers, ¿eh? Que ven el programa por YouTube. Sí, no Sí, más o menos lo había pido. Vale, recibimos invitación para assistir como público, pero por ahora yo se trabajo no ha sido posible y con todo el dolor de nuestros corazones. Sube música. Baja música. Sin embargo, la inspiración no entiende de estas cosas, así que no hemos podido evitar ¡Es previoso! Més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més més Este regalito que a ciencia vuestro no sé lo que pone. Es initan, es inambitan, es que fitan. No se pide evitar mandarles este regalito. No, abajo. Es casi tan vuestro como nuestro, espiritualmente porque los derechos de autorno los quedamos. Muchas gracias por los buenos ratos y que el samantés se derrame sobre todos. ¡Bien! Gracias a vosotros. ¡Aplausos! Bueno, vamos a dedicar, si te parece compañero, los primeros minutos del programa para relajarnos y generar una energía positiva o luz, como lo quieras llamar. Yo creo que echas... Lo L'údno, que la factura sube molt. Jo crec que et xaps mans, ho hem empezat amb una tonteria. No, no, no. Vamos a pensar coses agradables. Venga. Venga. Cominolas. Macarrones. Macarrones,ominolas. Però m'acarrones no normal, això ja.

Pen, errigat.

Ah, pen, que se ha penet i rigat.

I rigat, molt bé.

Rigat, oi? Allò que er, no, no. Va, va, va. Com us ha pensat el que tu quiera? No, no m'he quites mi penes. No, no, no.

Ja quan veus tu que ja es penses o fins,

si quines es empezamos de programar, eh?

No, hay que dar más ejemplo, sí.

Ah, más ejemplo. De cosas bonitas.

Sí. Ya cuando veas tú que ya has pensado suficientes y que ya se empezamos de programa, eh? No hay que dar más ejemplo, ¿no? Ah, más ejemplo, ¿de cosas bonitas? Vale, la sonrisa de un niño. Bueno, depende del niño también. Si, si, si, si está muy mediano puede ofender. Exacto. El dolor a tierra mojada, después de la lluvia de abril. ¡Uff! ¡Qué buff! Vale, vale. Pues es super chulo. Sí, sí, sí. Pero un poquito mojada, eh. No un charco que te metas de barra hasta arriba. Muy bien. Es eso que... que le goza el vapor. ¿Quién es otra? El... El... El montoncito de uñas que queda después de cortárselas.

A mí me lleva a sitio bonitos, eso.

Vale, vale. Pues luego me he mirado los pies, hablo de los pies, ¿eh? Sí, sí, sí. Y pienso, Jorge, que pie más presentable, ¿eh? Yo es que no sé de que me estás hablando. Pues luego me he mido los pies, habla de los pienses, y pienso jugar que pie más presentable

taqueada.

Yo no sé de qué me estás hablando, Sabes que yo los pies están allá abajo. Bueno, es arma blanca, ¿eh? Yo está que el cao de ti no se tensa como una pandereda. Y después yo no hago nada. La gente que dice no te preocupes que ya me ocupo yo.

Lo samos.

Quiero que no conocido al nunca, no te digas.

Vamos a buscaros.

En fin cosas así, ¿no? ¿Estoy relajado?

Estoy relajado, ya venía relajado, imagínate.

Estoy al borde del coma.

Vale, pues nada.

...