La societat espanyola de raci-difició presenta...

Sergi.

I vales raci-difices. Podcas, sempre. Què tal, Alberto, com estàs? Muy bien, què tal, bienvenida a programa. Todo el mundo que se ve, todas las personas bienvenidas. Estoy iniciando un falso inicio por mi cuenta, porque hay una persona aquí, ¿cómo te amas? Tania. Tania está desde que... Em van a veure si em van començar a veure com va dir el programa

i si està passant a la boca. Perquè hi ha una persona aquí, com te'n vas? Tània. Tània, és des de què... T'avien, hem començat, estem parlant de com va dir el programa,

i si està echant els meus a la boca,

s'està per la boca com...

I jo penso, que curre, curre, agorrar-ho, que et passa. Que no sabia que venia aquí. No lo sabía. No sabies que veia que aquí...

El té algo que ve en esto. Tu queden eres?

Jo és Javi.

Que ha passat? És un regalo.

Supresa.

Però no parece estar disfrutant-lo molt. ¿Había como con mucha ansiedad? Estoy un poco nerviosa, sí. Bueno, porque ha sido todo repente, ¿no? Y llegado a la puerta y me he quedado como no puede ser, no puede ser. Es claro. ¿Crees que llorarte a ayudaría? No, no, no, no me he ido. A veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, ajudaria? No, no, no, no, no, no. A mi no me lo habien llorar también. A la... A la llora, jo em patiso, jo també. I no realment.

Jo, si em podés dir alguna cosa, me parece que, per un programa d'humor, em va començar tot llorant... A veure, no ajuda, però bueno. Però per a quitar-se els nervis, és com m'esturvar-se antes d'una cita. Sí, sí, sí, claro, claro. Jo he vist així. Espero que te lo pasés bé.

Gràcies a les dues.

Moltíssimes gràcies a la gent que ha fet. El Barça antes de una cita. Sí, sí, sí, claro, claro. Ya lo he visto así. Bueno, Daniel, espero que te lo pases bien.

Bueno, ven, gracias a los dos.

Bueno, muchísimas gracias a la gente que haces estas cosas. A todos los que hacéis cola virtual y cola real. Hay varias colas, ¿sabes? A mí me gusta más la cola real. Pero quede decir, hay gente que ya por la calle. Ja que lleveu quatre anys, por favor no me digáis más nada,

perquè jo no lo llevo esto.

Oye, que al caser païnal, no diré que les he dit,

és esperar, confiar-les. que ja, per la ca allò, ja que ja heu volgut quatre anys, por favor no me diguis més, n'haurà, perquè jo no ho llevo, això. Oi, què li ha de fer per anar a la nada?

I ells ho he dit, esperar.

Confiar.

...