Ser pot cas. Potser és què passa? Què passa? Que... Hola, bona... bona... Buenas días. Bona dia. Si entres al oloco, sí. ¿Por qué frenas luego? Bueno, porque me he de cuenta de que yo soy una persona educada y si el buenos días no funcionó bien. Pero un día treviste... Y, a través de tot, no? Si m'ho hauràs d'anar.

Potser és que passa.

Que estava escoltant el dia al programa, que crec que és el ultim.

Que escolté, però no que gravamos.

Sí.

I dir, oi, a partir de l'hora, tot el falso iniciós o no. I quan tu m'has preguntat, però aquí que toca, no ho sé.

La decisió que t'ho màstes a partir de tot el fals o no?

Exacte. M'he vist molt mesurats.

Sí, sí, molt mesurats.

Digim, vau ser a romper... Pots no sé. La decisió que tomaste és a partir de veure tot el falso iniciós o no? Exacte.

Me parece muy mesurado.

Sí, sí, muy mesurado.

Digim, vamos a romper lo provisible. A lo mejor mañana al sí, el otro no. Allà m'he perdido en la secuencia, mentalmente no sé con lo que estamos. Esto no es exactamente un falso iniciós, És fals, falsini.

Però no em va poder contentar el públic,

perquè és un animal que se alimenta de novedad

i que, quanta més novedad,

la intègra com regularitat. És fals, fals, fals, fals... Però nunca vas apoder contentar el públic, perquè és un animal que se alimenta de novedad

i que, quanta més novedad le d'asla,

integra com regularitat, que estu de d'as dos dies al fals, i per a aquest animal que estamos hablando el públic. El públic animal. El animal de compañía. No, jo no ho sé. A fer compañía estan aquí, eh? Tais aquí, no? Sí.

No m'estan aquí, però entiendes.

No, nunca vols apoder i por delante del público.

Ah, ja, ja, ja.

...